L’Espanya polifònica és un nou paradigma sobre com concebre l’organització territorial de la comunitat política espanyola, que permeti evolucionar l’Estat autonòmic d’acord amb els nous reptes i les exigències que exposa la nostra societat i el context històric en què es troba.

En un moment de renovat interès pel debat sobre la nostra organització territorial, en què ressorgeixen propostes que volen desmuntar la descentralització consolidada durant el període democràtic, la resposta dels que defensem aquesta forma d’organitzar-nos, que conjuga unió i pluralitat, no pot ser simplement oposar-se a la recentralització amb més descentralització. Cal descentralitzar millor. És necessari descentralitzar diferent.

El punt de partida: ja no podem continuar pensant en termes de centre i perifèria. Com en molts altres estats de tradició unitària que han experimentat en les darreres dècades processos de descentralització o de devolució del poder polític, Espanya ha desenvolupat hui capitalitats múltiples, i les seves conseqüents relacions de poder territorialment compartit i alhora competit.

Tot això vol dir hui concebre la millora de l’organització territorial com un punt d’equilibri més harmònic entre els centres de la governació i les perifèries que la sostenen.

I per això, l’Espanya polifònica consisteix en una aposta política definida per l’evolució d’un model multinivell d’Estat des de dos principals plans: l’orgànic i el dinàmic.